Universitat Jaume I - UJI - Castelló

ATENCIÓ:
Des del 25/03/2025 al 07/04/2025 no es serviran comandes a causa de les vacances de Pasqua del personal. Perdoneu les molèstiesATENCIÓ:
Des del 24/03/2025 al 30/03/2025 no es serviran comandes a causa de les festes de la Magdalena. Perdoneu les molèsties.

ATENCIÓ:
Fins a nou avís, els llibres en paper i productes de marxandatge només es serviran dins del territori de l'Estat Espanyol. Perdoneu les molèsties.

Comprar    Col·lecció: Fora de col·lecció  Núm.Serie:    ISBN: 978-84-10349-15-5 Títol: Les escoles dels masos de Llucena. Records d'un passat no tan llunyà   Autoria: Moliner García, María Odet (coord.)   Segarra Arnau, Tomas   Traver Martí, Juan Andrés   Comtessa De Llucena, Ceip   Escrig, Ximo   Querol, José Altres Pàgines: 142 Dimensions: 23cm x 23cm Edició: 1 (2024) Preu: 15,00 € Idioma: Català Enquadernació: Fresada Suport: Paper Altres formats: * Descàrrega gratuïta "Recuperar, conservar i transmetre la memòria pedagògica vinculada a la realitat de l’espai rural castellonenc". Així és com el Museu Pedagògic de Castelló defineix aquest projecte que tracta d'extraure de la foscor les experiències i aprenentatges viscuts en les escoles dels masos del terme de Llucena (L'Alcalatén, Castelló). Amb l’impuls que durant la II República va rebre la qüestió educativa, el món rural d’habitatge dispers que representa aquesta zona va tindre, per primera vegada, accés a una educació reglada. És per això, que aquesta obra recull nombroses fonts orals per tal de construir un relat capaç d’explicar i entendre la importància que van tindre les escoles en la quotidianitat de moltes famílies. L'obra visibilitza com les escoles dels masos van promoure l'educació de les xiquetes masoveres, i es van convertir en una eina bàsica per a trencar amb el cercle de dependència de la llar, transmetent la idea que podien aspirar a professions més enllà del treball domèstic o agrari. Amb les entrevistes de les mestres, es posa en relleu el seu paper clau en la socialització, la cultura i la transmissió de valors d’autonomia. En moltes ocasions, la mestra no només ensenyava, sinó que també participava en les activitats comunitàries del mas i era un referent per a les famílies. D’altra banda, la major presència de mestres dones a les escoles rurals, malgrat les condicions de precarietat en les quals treballaven, s’explica per la injusta possibilitat que l’estat podia pagar-los menys que als homes i perquè la docència era una de les poques carreres professionals a les quals les dones podien accedir. Il·lustracions en color